Els concerts homenatge tendeixen a la condescendència. D´aquí la meva sorpresa remenant per la xarxa, on he trobat un concert d´artistes francesos fent versions, diferents, del gran mestre canadenc.
De la guitarra infecciosa de l´Stranger Song, de la cadència perfecta de la Keren Ann a " Almost Like the blues" i el toc lleugerament swing de la Melissa Laveaux a " Dance me to the end of Love"
Una autèntica passada que els fans de Cohen en gaudiran més d´un cop. Dúe vulgui que n´acabin per fer-ne un disc. De qualitat en van més que sobrats
Aquesta és una cançó antiga del Josh Ritter en una nova versió que fa amb el Chris Tile, la Sarah Jarosz and company
Preciosa per un dia de Sant Esteve i recordant els missatges psicòtics dels que es diuen Caps d´Estat
GIRL IN THE WAR
( una chica en la guerra)
Pedro le dijo a Pablo que sabes que todas esas palabras que
escribimos
son solo las reglas del juego y las reglas son las primeras en irse
Pero ahora hablando con Dios está Laurel rogándole a Hardy por
un arma. Tengo una chica en la guerra. Me pregunto qué es lo que hemos
hecho.
Pablo le dijo a Pedro que debes mecerte un poco más fuerte
Imagina que la paloma de arriba es un dragón y tus pies están en llamas
Pero tengo una chica en la guerra Pablo lo único que sé hacer es subir la música y
rezar para que le vaya bien
Porque las llaves del Reino están encerradas en el mismo Reino
Y los ángeles vuelan por ahí pero no podemos verlos
Tengo una chica en la guerra Paul
Sé que pueden gritar aquí. Si no pueden encontrar una manera de ayudarla, ya se pueden ir al infierno. Si no pueden encontrar
una manera de ayudarla, ya se pueden ir al infierno.
Pablo le dijo a Pedro que debes mecerte
un poco más fuerte
Imagina que la paloma de arriba es un dragón y tus pies están
ardiendo Pero tengo una chica en la guerra Pablo sus ojos son como champagne
Brillan como burbujas y por la mañana todo lo que te queda es la
lluvia
Brillan como burbujas y por la mañana todo lo que te queda es la
lluvia
Brillan como burbujas y por la mañana todo lo que te queda es la
lluvia
Bé, com cada any , aquí estem altra vegada per resumir allò que, per mi ,ha estat el millor de l´any
MILLOR ALBUM INTERNACIONAL.- JOSH RITTER- THE GATHERING
No el trobarem a les llistes més populars, però per mi, és un dels grans discs de l´any. El d´Idaho és un cantautor excel.lent , dels millors que tenim, amb una carrera constant i plena de grans cançons, moltes d´elles que no arriben mai a les ràdios estatals. Una autèntica meravella
MILLOR ÀLBUM NACIONAL.- LOS PLANETAS- ZONA TEMPORALMENTE AUTÓNOMA
Només per les cançons Hierro y Niquel i Isalamabad, ja es mereixen estar al número 1. Que bons que són els de Granada
MILLOR CANÇÓ INTERNACIONAL .- HOLDING ON-WAR ON DRUGS
Tothom tenia por de que no poguessin mai més arribar a la qualitat de "Lost in a dream", però , com a mínim, en segons quines peces el nivell continua sent altissim
MILLOR CANÇÓ NACIONAL.- SIETE DIAS JUNTOS- LA BIEN QUERIDA
Estètica retro i les lletres magnificament incomprensibles del Joan Miquel Oliver
MILLOR ARTISTA VETERÀ.- VAN MORRISON
El vell LLeó de Belfast ha tret dos discs aquest any.- Si que és veritat que , potser , si els hagués ajuntat en un de sol hauria estat una obra mestra, però el tio , continua tocant i tocant arreu del món important-li una merda el que la gent pensi d´ell
MILLOR ARTISTA NOVELL- CAROLINE SPENCE
Domina les balades com ningú, però encara li falta millorar els mitjos temps .- Però Slow dancer, all the beds i´ve made i Goodbye bygones són autèntiques i precioses miniatures amb les que de vegades l´art ens sorprèn
MILLOR VIDEO.- ALEX CAMERON STRANGER´S KISS
Dirigit i interpretat per la Jemima Kirke( de la sèrie Girls) i germana de la Lola Kirke ( MOzart in the jungle) i acomanyada per l´immensa Angel Olson, l´Alex Cameron ha fet un video senzillament impresionant
Us el poso a part que no em surt directe
MILLOR SÈRIE.- THE HANDMAID´S TALE
Molts cops la distopia ens sembla molt llunyana, però amb tot el que ha passat aquest any a Catalunya, aquestes coses encara fan més por. Ens hem amansat i acomodat tant que sèries com aquestes són imprescindibles per entendre que la maldat humana, si no es combat, no té límits
MILLOR PEL.LÍCULA DE L´ANY- DUNKERKE-CHRISTOPHER NOLAN
Té màgia a les seves mans, tant per entretenir-nos amb superherois com per conmoure´ns i atemorir-nos de les pors que crea una guerra. Hi ho fa amb una narrativa temporal extraordinària, amb unes imatges que parlen per si soles, i gairebé sense una gota de sang. Magnifica
