lunes, 9 de octubre de 2017

E-BOW THE LETTER- REM ( feat. Patti Smith)

Aquesta setmana  he començat a veure la  quarta temporada de “Transparent”. 

Es difícil dir perquè he connectat amb aquesta sèrie. És difícil , lletja, on les emocions no  van acompanyades de cap tipus d´amabilitat, on l´egoisme és el seu absolut protagonista.

La profunda tristesa dels seus personatges em corprèn. Ho intenten amagar, intenten fer una vida normal , però els abismes sempre acaben per aparèixer . I entre tanta  gent , estan tan sols  per afrontar-los….

Això deu ser la Societat moderna: intentar amagar els nostres  fantasmes.

Aquesta breu introducció serveix per presentar   una de les  cançons més  crues, intenses i terroríficament belles  que s´han  escrit mai. I va de tot això que  us  he explicat ara.

La va escriure el Michael Stipe al River Phoenix, i aquest no la  va arribar a escoltar mai perque  va morir abans. Si arribeu a entrar dins de la seva ànima sentireu que la bellesa no és res més que el fugaç coneixement de la veritat


Nota: La  traducció no és meva. Està presa d´una fantástica web que es diu  letras-traducidas.net ( he modificat algunes cosetes)





E-BOW THE LETTER( REM & PATTI SMITH)


Mira hacia arriba.
¿Qué es lo que ves?
Puedes verlo todo sobre mí,
y todo sobre tí, fluorescente y estrellado.
Algunos de ellos, se sorprenden…
Un viaje en autobús. Escribí ésto.
Eran las 4 de la mañana. Ésta carta.
Campos de amapolas, pequeñas perlas.
Todos los chicos, y las chicas, con sus brillantes sonrisas.
Cada uno de ellos, y todos juntos a la vez, dan miedo.
Dije tu nombre…
Un nombre que llevo como una insignia
de una estrella de cine adolescente
Una piedra de hachís, un caramelo de cereza,
una diadema de papel de aluminio.
Soñando con Maria Callas dondequiera que ella esté

Esta fama que me persigue, yo no la busqué
Envuelvo mi mano en plástico, intentando ver a través de él
Maybelline en los ojos,
Una chica busca chico.
No te puedo llevar muy lejos
Ésto de ser una estrella, no fue lo que elegí.


Te llevaré hasta allí
Te llevaré hasta allí
Aluminio: El sabor del miedo
 La adrenalina que nos empuja a estar juntos
Te llevaré hasta allí
Donde está el sabor del miedo.
Te llevaré hasta allí
Donde está el sabor del miedo.

¿Vivirás hasta el 83? ¿Seré bienvenido para tí algún día?
¿Me enseñarás algo que nadie haya visto antes?
Fúmalo, bebe. Aquí llega esta inundación
Lo que sea para licuar más la sangre
Éste corrosivo practica su magia lenta y dulcemente.
Suena el Teléfono. Cómetelo. Bebetelo.
Todo es tan sólo otra grieta.
Cortes y golpes, capturan la luz.
Aluminio, el enlace más débil.


No quiero decepcionarte.
No he venido para darte la paliza. Lamería tus pies,
pero, ¿no es ése el acto enfermizo que puedo hacer?
Llevo mi propia corona de tristeza y de dolor.
¿Y quién se iba a imaginar que el mañana
sería tan extraño?
He perdido, pero  ahí vamos otra vez…


Te llevaré hasta allí
Te llevaré hasta allí
Aluminio: El sabor del miedo
 La adrenalina que nos empuja a estar juntos
Te llevaré hasta allí
Donde está el sabor del miedo.
Te llevaré hasta allí
Donde está el sabor del miedo.


Mira hacia arriba. ¿Qué es lo que ves?
Puedes verlo todo sobre mí,
y  verlo todo sobre tí, fluorescente y estrellado.
Algunos de ellos, se sorprenden…
No puedo mirarlo a los ojos.
Seconal, Spanish Fly, absenta, keroseno.
Collar de perlas con sabor a cereza.
Puedo oler el aroma a tristeza en tu aliento.
El sudor, la victoria, la tristeza.
 El olor del miedo,
lo tengo.


Te llevaré hasta allí
Te llevaré hasta allí
Aluminio: El sabor del miedo
 La adrenalina que nos empuja a estar juntos
Te llevaré hasta allí
Donde está el sabor del miedo.
Te llevaré hasta allí
Donde está el sabor del miedo.


No hay comentarios:

Publicar un comentario